El Senyor Juan Casellas, salvaguarda, el camió
Chevrolet, que va heretar del seu Pare.
Lo milloret a l'epoca a la comarca del Bages.
Amablement, ens el deixa, veure i com no retratar.
El Chevrolet, en els primers temps, acabat de comprar
amb matricula de València, desfilant Per Sant Cristòfol a Manresa.
Darrera un auto Citroen, seguit de un Ford V 8 Chatet.
Amb aquesta caixa el Pare den Joan Casellas, trasllada
sacs de farines de Calaf, important població farinera,
arreu de Catalunya.
Amb el temps, als Casellas els hi sorti una feina,
a la construcció. Junt amb una altra empresa, del Bages la
de fer, els diposits d'aigua de Manresa. Corria any 63.
Ibañez els hi acobla els dos pistons, per ferlo volquet.
a treballar a la construcció.
Un infortunat incident amb el bolquet aixecat, destrossar
la vella caixa de fusta. Els pistons es van salva.
Aquest pistons eren dobles, amb una forca de aixecada de
deu tones. es havien de salvaguardar.
A la veina població de Sallent, els Germans Comelles
feien carrosseries. Allá es va recarrossar el Chevrolet amb
la caixa actual reforçada marca de la casa Comellas.
El quadre quan el vehicle era pràcticament nou.
El Pare del Joan amb el caliquenyo a la boca.
Preciosa la caixa, construïda per Comellas de xapa
enllagrimada, amb les corresponents,
alses, per augmentar la quantitat de granel.
Imatges del Joan i son Pare.
L'epoca de la sega.
El Chevrolet, no es limitava a la sega per els conreus
al voltant de les comarques del Bages, Osona i la Sagarra,
tambe feia les Espanyes, cap L'Arago i Navarra. Amb
permis especial fins a tres metres d'ample, porta-be la
maquina fins on calie.
Permis per el transport de la maquina de segar
durant els sis mesos de bonança. Aquesta autorització
l'expedia la Gestoria Pons de Madrid. Tot lo relacionat
amb permisos de transport, i temes especials, que tenien
que arribar al ministeri. Gestoria Pons. La Unica.
Un tractor sobre el Chevrolet.
El assegurança amb Banc Vitalici.
Aquesta empresa estaba en el encreuament
de La Gran-Via de Barcelona/ Passeig de Gracia.
Era la empresa de asse-
gurances dels transportistes.
Quin tip de portar-hi sobres i recollir.
La ultima tarjeta de Transports.
Fa 36 anys.
La gestoria Lisson de la Via Layetana.
En tema de tarjes de transport. Un referent
I per fi, de la mateixa Gestoria, la nota per anar a passar la antiga ITV. Abans es deia "revisió".
Als camions, com ja he explicat, en altres ocasions es passava, al Morrot. On hi havia una carboneria i un Bar. El Bar cutre de l'epoca, amb taules de marmol, suportades per ferros decorats i amb escales de varis esglaons per entra-hi desde la vorera. Actualment i ha un cuartel de Bombers.
La "revisio" o ITV, per a camions, comenzaba amb un dels ajudants del "Enginyer", que treia una taula atrotinada de fusta i dos cadires, que llimpiaba amb un mocador blanc, de dins el Bar.
En aquesta taula a partir de les 10 del mati, es assenta-ba el enginyer i un administratiu, per posar els tampons, al paper amb la teva matricula.
La fila de camions, comenzaba a la porta del Bar i tots en fila, arribaven a la propera carrer de Vila, fen cua fins quasi dalt de Montjuich.
La ITV, consistia. Primer entregar els papers del vehicle, Amb una calca greixosa del chasis i del motor, al ajudant per la part de la vorera.
Els papes els porta-ba sobre la taula del enginyer, el administratiu, els revisa-ba.
L'enginyer, serio, mirant al no res, esperava que l'altre li digues firmi.
Desenllaçava les mans, firmava i les tornava a en-llassar sobre la taula, mirant altre vegada, al no res.
L'altra ajudant et feie encendre llums de davant, llargues, curtes, intermitents, i llums de darrera. Si no hi habia cap bombeta fossa. Segell del enginyer i fins l'any que be.
L'unic problema. Era si plovia, ales hores la taula, amb administratiu e enginyer es quedava dins el Bar, on el pobre ajudant de recollir, papers i fe encendre llums
tenia que anar pujant i baixant les escaletes del Bar,mullantse, amb una mala llet impressionat, que podia afectar al resultat de la revisió. Si feia sol una sombrilla de KAS.
El Chevrolet a la Actualitat.
La cabina molt còmoda. Sols has de controlar
on esta el morro, amb els pals guiatoris.
Puntal de Comellas, on es veu la consistència
d'aquestes carrosseries. Comelles tambe hem
havia construir una per mi.
El diferencial un
Timken americà, dona molts bons resultats.
A Barcelona, els Germans Porta
els reparaven, vora la fira de mostres.
Aquesta aixeta que semble de una fontaneria. Es
la aixeta de pas d'aigua a la calefacció. Aquesta
calefacció muntada per el Senyor Joan Casellas,
tip de passar fred, al hivern, es la que incorporaba
el Renault Dauphine-Gordini. Acoblada al Chevrolet.
El Joan hem comenta,
que es va acabar el passar fred, al hivern.
El motor Perkins de sis cilindres, que va substituir
al original de benzina, tambe de sis cilindres.
El anagrama del Chevrolet Loadmaster de 1947.
Aquesta linea de camió i furgonetes. les Chevi,
va ser el trencar a la industria americana, pasar
de les línies rectes a les redondejades.(Advance-
Dessing AD.)
Tablier, ple de cromats.
Rellotges i botons. els dos negres de sota-esquerra
es calenta-do i arranque.
La maneta cromada es la reductora al diferencial.
Reductora que portave molts de problemes, fins
que cambia el sistema de disparo. Un taller de
Manresa, que fabricava, automatismes, per obrir
i tencar les portes dels autobusos, per el sistema
del "vuit", li insta-la al camion del Joan i mai mes
va fallar.
Fre elèctric de la marca CLAM, de Pamplona.
Despres de tenir varis disgustos, amb els frens.
Joan decideix instal·lar un fre relintazació.
El fre de ma, es del sistema de chicharra.
Aquest fre, tampoc es el original.
Aquest es GLM, fabricat a Artès. (Bages).
Sota les dues palanques del bolquet.
Una per obri i tancar el liquid hidràulic.
L'altra, per engrana la presa de força
amb el canvi. Mai cap problema.
Al nas del capo. El Joan, obrir dos forats, perque
el Chevrolet es calentaba. Feina inútil. Ja que
continuava calentant. A la fi es va solucionar,
fent amb xapa el embut del ventilador al radiador.
