16 de febr. 2015

LA PANADELLA.





LA PANADELLA.

Area de servei al coll de Montmaneu, actualment infrautilitzada, pro que a l'època dels 60s, fins als 90s, tenia un gran valor estratègic.
A 90 kilòmetres de Barcelona, era un bon lloc on fe nit, per a primera hora del mati, arribar a Barcelona despres de haver guarit de un bon Aparcament, si arribaves dora inclòs teulat, un bon sopar i un bon llit, a qualsevol dels tres Hotels que hi havia.
Avui en dia, sols queda el Hotel Bayona.   El Hostal Vell, completament aterrat, La Parada, el dels rics. Anant fent. El garatges pels camions de L'hostal Vell també es han anat aterrant.




...on parle français.







Hostal Vell, garatges.




Hostales para dormir, la noche para los lobos.



La maleça es esta menjant el Hostal Vell.




El Hostal del rics. Turismes.




Segundo puerto a coronar de la Nacional II, 
entre los tramos de Barcelona a Madrid,
 la carretera mas concurrida en trafico
 de camiones de España. En su época gloriosa,
se llegaba desde Barcelona con los viejos 
camiones resoplando y el motor con la temperatura
al máximo. Recuerdo de muy niño, cuando andaba
con mi padre, los saltos y baches con pequeñas vaguadas
 provocadas por el peso sobre los adoquines
de piedra. Siempre llenas de agua. El alquitrán ni soñarlo,
 flanqueada por paredes secas y
gruesos plátanos, que en verano era agradecida su sombra.
Tambien estos plátanos servían para que algún ágil
ladronzuelo, se subiera a ellos a través del margen, 
sobre la pared seca saltando encima de algún lento Beaver ó
 140 de una empresa de paquetería, rasgara con un cuchillo
la lona y fuera tirando paquetes a la cuneta, que recogía
un colega suyo con un triciclo. 
Antes que el siguiente camión llegara a la curva.
 Lo grave de estos robos, es 
que como eran encima la carga si no te dabas cuenta,
si durante el viaje llovía o nevaba, echabas a perder 
el resto de la carga, y que no soplara el viento, que 
rasgaba toda la lona y esparcías la paqueteria por 
toda la carretera.









Al ser un lloc de transportistes com no, el monument
al Sant Cristòfol, el seu patró. La Panadella cuidaba
al Transportista. Ere el seu pa. 


L'hotel Bayona, indomable. Perdurant encara
avui en dia amb els seus salons de ranci abolenga.




Un altre servei a La Panadella es el de Grues Nogues.
També un Historic. Abans el Taller Oficial de Pegaso.



El Forn de Pa i botiga dels descuids, Continua
fent el bon pa de sempre. Tambe un record, que 
la gent s'en duie de La Panadella. El Pa de Pessic.


"El Poste". Com no.





La petita ermita del transportista, com a les millors
areas d'Espanya i França. Avui en dia amb les 
prese, ningún es para a rezar, ni durant els 3/4 d'hora
del descans, del tacògraf.



Parada habitual dels transports especials.
















Els camións de la palla els principals concurrents.


El llarg garatge per camions de L'hotel Bayona.
A la part de dalt, es volien construir habitacions de 10 o 12 llits
per els transportistes, amb un preu asequible
tenies llit i calefacció. Ningú dormia a la cabina.



La palla de La Segarra amunt i avall. Principalment
cap a França.





15 de febr. 2015

LOCOMOVIL. Rodillos.






Rodillo taladrador a vapor.

Sobre un bastidor de hierro forjado, este rodillo tiene dos funciones, por una lado la de apisonadora, que según la publicidad de la marca, el rodillo prensa por igual en toda su superficie. Un engranaje a cremallera, accionado mediante un volante de mano, hace funcionar el artilugio.
  El taladro o desfonde también se acciona mediante un volante, para dar mas profundidad o menos. Con el mismo sistema se pueden levantar los azadones una vez finalizado el trabajo.




Rodillos a vapor de la marca Compound, la publicidad aduce, marcha silenciosa y regular para asfaltar en las calles de las ciudades. Con una velocidad máxima de 5 kilómetros por hora y una amplia superficie de prensado.
Aplicando una correa sobre el volante, puede ser utilizado para hacer funcionar otras maquinaria incluso las agrícolas. El cilindro delantero con una gran superficie de andadura, coincide con el paso de los rodillos traseros, siendo un conjunto compacto y seguro. Los raspadores limpian los rodillos a cada vuelta.






.

LOCOMOVIL. Los otros.






Locomóvil hormigonera- mezcladora a vapor con una capacidad de mezcla de 250 a 300 litros.
 Este modelo es fácilmente transportable.
 Sobre un potente bastidor, la maquina de vapor va en posición vertical y mediante un dispositivo muy logrado, de acoplamiento, la maquina pone en funcionamiento la mezcladora. Al lado de el volante dispone de una polea, para transmitir la fuerza a través de correas a otra maquina de construcción, permitiendo dos trabajos a la vez o conectando al eje tenemos el locomóvil.





Mezcladora sobre un chasis tirado por un enganche animal. No obstante la fuerza de la hormigonera se logra con una maquina a vapor vertical, acoplada a la parte posterior del chasis. Este equipo tiene la particularidad que es fácilmente desmontable. Pudiéndolo usar para otros menesteres.




Excavadora de vapor, con cazo de mordazas, especialmente concebida para fundamentos y excavaciones ordinaria. En la foto, sobre raíles y cargando material a vagones de ferrocarril.





Excavadora a vapor de Rob Aebi, con cuchara y poleas retractiles para trabajos de desmonte. La caldera en la parte posterior en posición vertical. Desplazamiento mediante raíles.
 La chapa con la publicidad resguardando el operario. 





Locomóvil, pequeño y ligero, para trabajar en las construcciones. La maquina de vapor vertical va montada sobre un robusto carro con ruedas de hierro forjado para su larga duración.
Con lo pequeña que es, esta dotada de poleas laterales que a través de correas puede transmitir la fuerza para accionar al unisono dos maquinas. La maquina viene con un silbato de vapor.
NOTA:
Por el preció, se suministra una lanza de tiro, una caja de herramientas con juego de llaves, una llave inglesa y un destornillador. Tambien grasa para los robinetes y dos aceiteras. Por 7.750. Pts.




14 de febr. 2015

GUIXARO 2015





Com cada any preparant la primavera EL GUIXARO, esclata.
Quatre dies frenètics d'excursions, dina, sopars, xerrades i sobre
companyerisme.





















BORGWARD.Transports Castells.




El fort de Josep Maria Castells, era el material de construcció, a mes de esporàdics viatges de reforç a les fabriques tèxtils de l'època, que transportistes mes veterans, "els dels temps dels carros", ja les tenien copades.
Tot  i ixi despres de llargues converses i mediacions, entra com a Transportista a HFC, empresa tèxtil capdavantera a la zona, per fer el viatja diari a Barcelona. El camió per la feina va ser un SISU, comprat a Montblanc. A les hores Transports Castells contava amb un Bedford, que feia majoritàriament la feina del material de construcció i el Sisu en exclusiva per la filatura de HFC.
HFC al  amplià la producció a la fabrica de Torelló,   el Bedford molts dies tenia que ajudar al Sisu en el seu dia dia.
El Senyor Castells en veure que a la llarga feria falta un altre vehicle, opta per comprar un camió, similar en característiques al Sisu.
El trobá a La Sagrera, barri de Barcelona, agregat a Sant Marti.Barri tambe conegut per la fabrica Hispano-Suiza i Pegaso.
El camió era un Borgward, propietat de una important fabrica de sabons. "Jabones Benito Ferrer", que opta, per la seva venta i llogar transportistes per fer el transport. El edifici d'aquesta fabrica encara perdura avui en dia.
El BORGWARD era un camió molt maco. Jo crec que la seva compra va ser mes per maco, que per fiable. A Espanya pocs ni havien d'aquest model i trobar recam bis tot un gran problema.
La cabina blava. Un pintat molt ben polit, predecessor del metal·litza i la caixa de fusta xapada en planxa blava lluenta, quedava preciós. Un camio que feia goich.


Borgward B-544
Carrega de 5TN.
Motor de 6 cilindres.
110 CV. Diesel.
Fabricat a Bremen.
Alemania. Entre els
llums i el capo,les entrades d'aire.


Devant el garatge del Senyr Castells a Torelló.
Darrera la casa i sota el taller. Al fons reixat un
dels magatzems al aire lliure del material de construcció.


Un Sant Cristòfol, al carrer del pont de Torelló,
baixant de la benedicció de la plaça de l'esglesia
carregat de canalla. Tanta canalla, com una generació
d'homes de Torelló.






La vida d'aquest vehicle va ser integra en un principi, per L'empresa Hilaturas de Fabra y Coats SA.
La seva feina consistia en carregar les saques de cent quilos de fil  semi-acabat de la fabrica de Torelló, cap a la fabrica de la mateixa empresa a Sant Andreu de Barcelona, al carrer de Sant Adrià per fer el merceritzat i acabat.
De tornada, cap a Torrelló, carregat de balas de cotó, a mes dels varis, documents, cartera etc, que es recollia als magatzems de H.F.C a de Sant Marti, al carrer de Berenguer de Palou.
El motor era flac carregat de cotó cap a Torelló. En un dels viatges a la Pujada de Sant Antoni, al terme dels Hostalets de Balenyà, va petar. l'avaria era grossa, ja no es va dur al taller. Es va remolcar a un lloc pla per el transvasament de la carrega i d'alla directa al garatge del carrer de Sant Antoni de Torelló i esperar aconteixements. No hi havia recam-bis i es tindria que fer tot manualment.La seva vida va ser minsa a Transports Castells.

MOTOR.
Entre els compravendes de l' epoca, "algu" sabia de un motor Borgward, a la zona de Montelimar. A França. Un transportista el baixaria, motor i canvi fins un taller de un llogaret vora Bourg Madame.
El senyor Castells va desmuntar el canvi, també el bloc i en dos viatges un poc sospitosos, el va passar fins a Puigcerdà, en un cap de setmana turístic d'hivern on els Gendarmes no sortien de la garita. Baixaves tu amb el passaport a la ma i a corre.
El maleter del cotxe un Buick, tot anar furrat de espitlleres, sacs i mantes. sempre va fer pudor a oli.
Al garatge del carrer de Sant Antoni es va muntar el motor, a ratets, sense preses. El Sisu un altre camió comprat per el Senyor Castells, ja feia la feina.El vell Bedford nabe fent el ciment i els tochos, com el viatje a Mataro de SA.YMBERN.
Amb el motor nou, poca cosa ja va fer aquest camió. Viatges a Calaf, a la bòbila de Sugrañes, a carregar tochanes. Ciment a La Pobla de Lillet. També feia dos vols setmanals des de la Colònia SA.YMBERN a El Pelut, fins l'altra fabrica de l'empresa a Mataró. I algun dia ajudar al Sisu en el seu viatge diari, per pujar bales de coto. Habia perdut la corona. Era un camió problemàtic. En un dels viatges a Mataro,. Va tornar a petar el motor. El Senyor Castells el abandona en un reco del garatge. Algun dia l'arreglaria amb la calma. Jo cada dia amb "caps" li treie el pols i li movia la direcció. Quan  en tregues el carnet, el meu Pare l'arreglaria i seia el meu camión. El carregaria de sacas i de cotó. Un dia un chatarrer sel va endu. Quan vaig tornar del col·legi i no hi era, va ser un gran disgust per a mi. El meu Pare hem va dir que quan fos gran hem compraria un MG descapotable. Mai un camió.




Dedicat a Jesus Prieto.