GUIXARO 2013 DIJOURADA. PRIMERA PART.

Colonia Cal Bassacs.
7 de Març 2013.

En preparació de la gran trobada de Dissapte i Diumenge a la Colònia del Guixaro de vehicles militars Historics, es organitza una excursió passant per .

Casserres.
L'Espunyola.
Embassaments de L'Espunyola
Travil.
La Mina (mini tunnel).
El Pi de les tres branques.
Sant Crist de Peguera.
Peguera.
 San Corneli.  Parada a Dinar en Hotel Santa Barbara.

El Dodge de Mallorca.

Ferran Sivila, president de la Associació de HISTORICS,

donant explicacions de la ruta. Perque ningú

 es perdi es anira fent el efecte calaix

Carretera nova a Casserres.

Primera mostre del efecte calaix. Al arribar a un encreuament

el vehicle que va darrere del cotxe guia, es para porque ningú es equivoqui.

Un altre calaix.

Ja passat L'Espunyola muntanya amunt.

Ja comença el camí de terra.

El calaix.

reagrupament.

Embassament L'Espunyola.

Detalls dels vadens on el cotxe salta fin mig metre davant i darrere.

Tornem al asfalt.

arribada al mític PI de les TRES BRANQUES.

Ferran al PI.

Aqui es incorpora un altre Mallorquí.

Comença la neu.

Arribar el ultim, comporta segui la tradició acceptam

la careta de ASE.

DESEMBOSCAN A ... A BULGARIA III

Imágenes de camiones que trabajan en la zona norte de Bulgaria, donde los abetos abundan. Concreta mente en la zona de Gabrovo. Luces al caer la tarde.

Extraños arrastraderos.

El conductor tumbado 

en el fresco césped debajo de el camión.

Otro arrastrador.

Dos camiones 3hc, los 

tres hermanos comunistas.

UNO

Y su hermano gemelo-DOS.

EL CAMIÓ DE LA TORTUGA.

Ramon Vinyeta. Transportista, escriptor amb una dotzena llarga de llibres publicats, cartògraf i com no un gran retratista de la flora, fauna, boscos salts d'aigua ', rius, rierols i tot lo que es pugui trobar un cop hagis deixat el asfalt.

Ramon Vinyeta transportista de Torelló, concretament propietari de L'Empresa de la Comarcal S.A, tenia una gran pasió per la naturalesa, les muntanyes, animals, abres, rius que envoltaven la seva terra i les contrades veines, com La Garrotxa, El Ripolles i el Lluçanès d'on era originaria la seva mare.
Va escriure varis llibres, sobre la flora i fauna de tots aquests indrets i un incalculable valor en cartografia, que inclòs la Guia Michelin , li demana varies vegades per la seva col·laboració.
 Sempre que la feina el deixa,  el podies trobar dalt d'una cim o dintre un riu. Amb la seva maquina LEICA M3 dins la funda marró penjada el coll, no se la tria mai, inclòs quan treballava. Era un mateix cos.
No hi ha un arbre, un riu, un salt d'aigua dels conreus que hem esmentat que no hi hagi una instantanea del Senyor Ramon Vinyeta. Aquest Senyor el recordo constitut en tres parts. La persona, La Leica i sote les cames La Vespa. Era un conjunt que na be tot plegat.
Un bon dia en una d'aquestes excursions,  baixa just al costat de un pont, al rierol que passava per sota per veure un poc d'aigua de la que es podia veure encara en algunes parts dels rius. La seva sorpresa al agafar-se a una grossa pedra que formava part de  la estructura del pont, va veure unes formes que li crida l'atenció. Amb el mocador neteja la pedra, e inclòs agafa aigua del riu per netejar-la mes, la seva sorpresa va ser que acabava de trobar un fossi'l de tortuga marina formant part de l'estructure de pedres del pont. Havia fet una gran descoberta i tenia que preservarla.
Als pocs dies en un diumenge, agafa un camió de la
 seva empresa concretament un Ford Maria de la O.
na pedra similar a la del pont uns taulons i dos sacs de ciment rapit, tornant al lloc de la troballa.
Els aprenents a "espeleòlegs," paletes i algun profesionals de la construcció, es atansaren al lloc de la Troballa del Ramon. 
El petit exercit munta  amb cordes tensa-les des de dalt del pont a ma i amb una rudimentària bastida, començaren a picar la pedra per el seu voltant desclava-la del seu lloc i tot seguit cambianla per una altre de similars característic  pro sense fossi'l  sense que  cambies amb res la fisonomia del la pared, i si preservant el fossi'l de la tortuga que acaba com a decoració al terra del pati de l'escola de Rocaprevera  .On totom ho trepitxabe passant  per damunt i  degrad anse  fins que a la fi,   ADET una associació Torellonenca ho recupera per guardarlo en un magatzem.

Amb els taulons i el fossi'l de la tortuga cap a casa.

Xavier Castells i Quintana.

GUIXARO 2013.del 6 al 10 de Març. 19a. TROBADA.

Ja ha arribat el dia. De dimecres a diumenge un recull farcit d'activitats. ( programa)

Com anar-hi.

CARRETERA C-16 (E-9)

SORTIDA 83

PUIG-REIG NORD

LA GRUA I EL CAVALL.

Fa uns anys, un senyor de  pages es jubila i optà per anar a viure al poble, ja que a certa edat, es millor estar mes atansat als metges, hospitals i necessitats que sorgeixen, en el dia a dia.
Liquida tot lo que tenia, pro li va quedar un animal, al que li tenia un gran carinyo. Era un cavall. La pregunta era que hem farem del animal?.
El senyor de pages, decidir emportar-se el cavall al poble i posar-lo en el sota terrat que donava al petit pati de la casa unifamiliar.
El cavall sortia a passejar amb el seu amo cada mati, ja que vivien en una barriada un pel separada del poble. 
El animal entrava a la casa per la porta principal, travessava per el passadís que donava al menjador i dalla al pati. El animal es comportava ja que ningú mai es queixa.
Pro. Un bon dia quan el amo anar a recollir el seu amic, per el tom diari el troba mort a terra.  Fou tan forta l'impresio, que el home queda aturat sense saber que fer.
El meu amic F.V vei d'ell i persona propera, per regentar un comerç lo que li permetia estar al costat del public i atendre el vei donat la seva situació  Li demana ajuda. La solució va ser tovar una grua que tragues el animal per sobre la teulada de la casa. I aixi va ser.