24 de set. 2012

NACIONAL II. DALT DEL BRUC. Especials.







Cesareo Martin Sanz.

Haciendo el descanso en el aparcamiento del Bruc. El dia diecisiete hubo un gran movimiento de transporte de extra viales en la nacional II, dirección Barcelona, o se prepara una gran obra, o se llevan al garaje.




Martin Ribera y sus Volvos.







con un motor de repuesto. Por si acaso.


TRANSPORTS POL A MONTBLANC.

Imágenes que nos demuestran de la antigüedad de la Agencia Pol, a Montblanch. Provincia de Tarragona.
El abuelo de los actuales administradores de la empres, tenia otorgada la concesión de Renfe, para la entrega y recogida de paquetería de la población y limítrofes, sin servicio de ferrocarril.
Renfe tenia en Barcelona tres o cuatro distribuidores oficiales. El que le tocaba Montblanch, era la Agencia Aixela. 
Aixela recibe en Barcelona, la mercancía que llega de toda España, destinada a Barcelona Ciudad y a sus concesiones, que asimismo la reenvía a los distribuidores, reconocidos por Renfe a las distintas poblaciones, con servicio de ferrocarril.  
El corresponsal de cada pueblo, disponía de un almacén en la misma estación de Renfe, además del suyo propio. 
Toda la mercancía que llegaba a Montblanc, el Avi Pol, la recogía del almacén de la estación y con su carro tirado por el caballo.  iba repartiendo, por los diferentes comercios de la población y asimismo recogía, genero  destinado a Barcelona ciudad y por el mismo sistema al resto de España.
 En épocas de mucho trabajo, se solía desviar algún vagón a Via Muerta, para evitar, mas manipulaciones y desde el mismo vagón, cargar el carro o furgoneta y llevarlo al cliente.
La recaderia urgente, se solía mandar con el tren de pasajeros en el furgon de cola y acompañada, por un representante de la empresa, que con el "mocador de farcells" la repartía a pie y tranvía por toda la ciudad. Los barrios mas alejados, como Sant Andreu lo entregaba a un compañero, para finalizar la entrega.


 Acuarela pintada per un amigo de la familia
 per posar sobre la pared de darrera la cadira del despatx.


  
Carro con el caballo. Su misión. Ir a la estación del tren
recoger la mercancía y distribuirla por la población.


El segon vehicle de l'empresa, un motocarro
 de la marca ROA


 per pasar después a la DKW de dos temps.


 Iveco Cursor con doble carro trasero. Al servicio de una empresa.


FL 12 de VOLVO. Este es uno de los camiones que han
 durado mas en carretera de la marca VOLVO. Quien lo tenia
 no lo dejaba. Este camión trabajafa fijo para una empresa.
Con un remolque acoplado para 24 TN. Hacia 4 repartos
y seiscientos kilometros diarios. 



El Mercedes 2024. El ultimo en hacer la recaderia
 diaria a Barcelona.


SCANIA 143 DE MAIKELTRANS.




Aparcado en la Nacional II, camino La Junquera.








20 de set. 2012

ESPECIALS. GRAU I MODERNOS.

FECSA. Anys 60s

Imatges recopilades de las llibrets, que els empleats de Fecsa editaven. On explicaven endevinaments esportius, teatral i excursions, poesies i pagines literàries.

Portada de un de aquests llibrets.



Es tracte de un camió FAUN de fabricació alemanya, per a TRANSPORTES MODERNOS. SA, arrastrant un remolq, sobre el que es transporta el Vas del reactor de la central nuclear de Ascó I.
Instantània presa travessant el nou pont sobre el riu EBRE riu amunt del Poble de Ascó.
El vas pesa 286 TN que sumand el Faun i el remolq anem a un pes total de 461 TN. Deu ni do.

TRANSPORT ESPECIAL A LA NOVA CENTRAL TÈRMICA DE SERCHS.
Siemens.
CORNELLA-SERCHS-SANT JORDI.



Extracte tret dels llibrets que editaven els treballadors de Fecsa, al any 1969-70, concretament per la Agrupación Deportiva FECSA.

En aquest transport, hi havien quatre peces que necessitaven per la seva envergadura i pes del" transport especial".
Aquestes quatre peses es fabricaven en quatre llocs diferents.Es havia de escollir Transportista, per ben fer, per economia i per disponibilitat de material rodant.
Es va encomanar la feina a TRANSPORTS ESPECIALS GRAU. SA, del carrer Ciutat de Asunción de Barcelona, per

1 alternador marca SIEMENS de la fabrica de Cornella i 170 tones de pes. 
1 transformador també de SIEMENS de Cornella de 150 tones de pes.
1 autotransformador marca Westinhouse des de la ciutat de Còrdoba.
i
per a TRANSPORTES MODERNOS .SA.

2 cosos de 40 tones cada un
1 man guito de 15 tones

Transports Grau, va que  encomanar un remolq  nou a TRABOSA de Mollet del Valles per complir amb el encarreg ja que tot tenia que anar ben convinat desde els tres punta, degut a que es tenien que reforçar pons e inclòs eliminar algunes tanca's de la carretera. La empresa constructora COPISA era l'encarregada d'aquesta missió. Contusiono tenia que anar tot molt seguid per no anar muntant i desmuntant els reforços i variacions en les carreteres. Ademes els permisos de la administració es tenien que cumpli amb les dates ficsades o caducaven, i tornar a començar amb la farragosa administració del" vuelva mañana."

A Catalunya hi havien carreteres del Estat i de la Diputació, a les hores els permisos segons quin tros de carretera et tocava, habias de demanar el permis a diferents organismes. El mes dur la diputació de Barcelona en el tros de la carretera de Can Massana a Manresa, on es varen que tenir apuntalats els ponts durant 45 dies, inclòs per les peces de poc pes  que venien de Villaverde.


Fent el Toc al Restaurant just començar
 en el Purgatori de Can Massana.

Els dos camions AUTOCAR de GRAU 
arrastrant una de les dues peces de Cornella.



Una parada al cami. La circulació totalment tallada.
 Aquest era el problema amb un especial i les
 carreteres estretes de L'època. Tallada al public.


El conjunt ja sortint de les corves 
de can Massana direcció Manresa.
Amb aquesta allargaria i qui 
coneixia la carretera
can Massana. ! Deu ni do.!


Entrada a Manresa a la Baixada
 en el pont sobre la RENFE
 i tot segui sobre el Riu.
 Es tenia que ser un gran matemàtic,
 per encertar les posicions amb
 la doble corba sobre els dos ponts.

I depres travessar tota la Ciutat de Manresa. 
Aixo reconec que era un treball de gegants.
 I amunt cap a Cerchs, que aixo sols ha set el vermut.







La peça provenen de Còrdova  es descarga a la estació de mercaderies del Morrot i GRAU ja el estava esperant amb el remolc de TRABOSA.

Còrdova i Cornella, varen funcionar. El problema va venir de Madrid i Saragossa.

El Fabricant de Villaverde, va posar moltes pegues, inclòs demanat un ressediment econòmic de la carrega, estires i afluixes paro que varen durar dies.
La ruta fixada era Villaverde, Madrid, Saragossa, LLeida, Cerchs. "La jefatura de Obras publicas", de Saragossa no va deixar passar amb aquesta carrega sobre els ponts del Riu Gallego, tinguen que cambia la ruta per.
 Villaverde, Madrid, Motilla del Palancar, Valencia, Castellon, Tarragona, Barcelona , Serchs.






Impressionant el BERLIET, aturat vora el Bruch.



 En direcció a la carretera de Can Massana,
 despres de la gran volta donada de Madrid.
Concretament anant direcció MADRID, 
don't tenia que haver vingut.



...i han problemes el Guàrdia Civil del coche pilot
 baixa a demanar al xofer que passa.






El Pegaso 165 pujant cap el coll del Bruch amb la gran volta que li han fet donar.
Tovem que falta una peça de Madrid, que tenia que haver recollit el Pegaso en un segon viatge. Com que no hi temps. GRAU fleta un camió cap a VIllaverde a recollir el altre cos del" Manguito", quaranta vuit hores mes de retard.

TRANSPORT DE UN TRANSFORMADOR DES DE LA FABRICA DE GALINDO A BILBAO
A L'ESTACIÓ RECEPTORA DE COLLBLANC A BARCELONA.
Aquest transformador carregat amb el oli pesa, 260 tones.
Per trasportal es desfà en varies peces ja que es un pes molt exagerat.

El transport de Galindo a Collblanc, es ha fet en tres etapes.
Primer de Galindo al port de Sanmturce amb camió.
Segon de Santurce a Barcelona en Vaixell
Tercer de Barcelona a Collblanc amb camió.

El pes del cos principal, no el poden aixecar les grues de Santurce i Barcelona, per lo cal es lloga un vaixell estranger, amb capacitat de carrega i descarrega i preparat per aquestes feines.

El remolq, primer es va portar desmuntat a Galindo arrastrats els eixos per dues tractores, un alte porta be les bigues centrals, cada una de unes 10 tones de pes.
Transporta el cos principal fins el port de Santurce i torna per carretera per esperar-lo a Barcelona aura passat un mes.

 El megaremolc de 
TRANSPORTES MODERNOS.SA.
 te una capacitat de carrega  fins a 250 tones.
 Es apoya en dos dollys
de 7 eixos i quatre rodes per eix,
 lo que dona muntat una allargaria de 30 metres.
Pensant que en algun moment, el han estirat
 !quatre tractors i un empenyent,! ha arriavat fins els 80 metres, de allargaria.





RUTA DE LA SEDA. TURQUIA. L'altre transport, "els camàlics"


Una altre manera de transportar a Turquia.


ELS CAMÀLICS AL 
GRAN BASAR.


Per arribar al Gran Basar de Estambul, del  lloc de descarrega de les  mercaderies, es ha de pujar un costerut carrer fins  les botigues dels majoristes que envolten la gran plaça.
El transit rodat a excepció de alguna moto es prohibit per lo qual, els embalums es tenen que pujar amb carretons de ma o a l'esquena.
La feina es molt dura i es te que estar molt preparat per aquesta feina, lo que sobte es que tots son gent de certa edat, sols hi he vist un jove.



Porta de entrada al gran basar en la part de d'alt.


Un venedor de rosquilles amb la panera encim del cap. 








Carrerons envoltant el gran mercat.


Amb quinze metres quadrats, aquest senyor que sa tornat geperut per culpa del seu sostre baix, hi te muntada una filatura, amb maquines de fa 60 anys enrere, pro ell treu cada dia els seus encàrrecs endavant.
 Amb una fresa molt important, encongit, menjan i dormin a la feina. Al interes arme per el seu treball. hem regala varies mostre de fils. Gracies.










Un camàlic pujant un gros fardell, apujat sobre la banqueta que du a la esquena. Aquest fardell de roba plegada, fa mes 80 kilos, i si aqui hi sumem el tros de desnivell del 15% per cent, es una proesa. El seu caminar lent, pro, molt ben compassat, la caiguda de braços, impressiona. S'a ha de sapigue a mes de la força.


Un altre fardell de mal dur al ser quadrat, sota el fardell el suport per la carrega.


Un altre camàlic, aquest no deu pesar gaire ja que el home va molt dret. Com mes dret vas mes s'en va el pes enrrere.



En aquesta imatge tenim la roba a peu de botiga plegada, es lo que duen els homes dins dels fardells, damunt en el suport de l'esquena. Imaginem el pes que duen.




Amb el suport de l'esquena descarregat. Ha una cantonada assegut en un carrato hi ha un home molt vell, ell  els i va distribuint les feines. Un vailet s'acosta al vell, la converse deu ser." Fulanito" necessita un camàlic, i el vell crida a algu que va voltejant a la seva vora, li dona un bussi de paper mal tallat, amb un nom. El camàlic s'en va...





Mochila en form ade suport al baix per apoiar el Fargell.





Aqui es pot apreciar les piles de roba, ben plegades, que els camàlics han pujat fins el majorista,


L'exemple.


La senyora fa la seva compre per una botigueta de les afores o un poble, ella també lloga al camàlic, a que li porti fins el vehicle, o altre medi de transport, la mercaderia que acaba de comprar.
Aquesta roba plegada i embolicada en plàstic i dins fardos premsats, fa un pes com si fos de ferro.



Amb el carreto ja carregat, anirem acompanyant al comprador fins on ell digui.










Amb caixes de fusta a la esquena i amunt amb pas lent pro seguit
i compassat.






Amb aquesta imatge es pot apreciar el gran desnivell que tenen que guanyar els camàlics.



Dos persones ja de certa edat tiran de carretó, en una zona de mes de un 15% de desnivell i la gent despistada en el seu, lo que obliga a anar sortejant.






Aquest ja es massa lo que du a l'espatlla.



Entrada al Gran Basar per la zona central, en primer pla un camàlic tiran de carretó.




Recollidor de ampolles de plàstic, per el seu reciclatge. una manera de guanyar se la vida, a Los Angeles en el primer mon també es fa.