29 de gen. 2016

OLIANA La Torre del petroli.









Als anys quaranta, Franco Busca Petroli.
Vol una Espanya que no depengui de ningu.
Reobra les mines de pisarres bituminoses.
Comença per la zona de Vallfogona, al
Ripolles.  Cal a dir que ja a primes de segle
al Bergada, concretament a Riu Tort vora
Guardiola de Bergada, ja es habia intentat
treure petroli.Eren els inicis.
Recordo, de petit anant amb el
meu Pare cap Olot, ens creuarem per la carretera
amb camións de 10 rodes de la marca GMC,
carregats de tuberies, i negres de carbo.
Buscaban Gas i Petroli.
Ara amb el Fracking,hi volen tornar.
Aquesta veta comença, on ja hem dit,
 travesa Osona, Boixols al Pallars, Oliana,
Osca i Navarra, paralela a la veta de la potasa.
L'últim lloc, on es va deixar de buscar, va ser
a Oliana. Aquest lloc es on I va haber mes 
 moviments, degut a les destroces
 mediambientals executades. 
També era on habían anat mes avall,
 en les perforacions.
A Oliana la companya CEPSA, hi va pasar
uns 25 anys, fent joint-ventures amb 
americans i francesos, els resultats inutils.



Fotografia de un camió MAN F 4, de 1935
amb un impresionant compresor al Cim, propietat
de J.ZOZAYA de Lleida. El gran compresor
 era per inatalar a la torra per extraure el petroli.




Aquest camió tenia una potencia 
de 150 CV, amb motor diesel de
sis cilindres, amb cilindrada   de
13.312 cc.
La carga útil legal era de 6.500 Kg.
I el cambi, sols tenia 4 marches
endavant i una enrere.


  • La Torre de 46 metres d'altura.




26 de gen. 2016

SAVA BERLIET.




Presentació del Sava- Berliet,
acabat de restaurar. Per 
Claudi Herguido i el seu germa.



Simplement preciós.




Arribada i començament de la restauració.




  • el treball final.









... i van dos...

Fotografies cedides amablement per Claudi Hergido.

BACHILLER. A Sant Andreu.TOT UNA HISTORIA.




Imatges dels camions que varen passar
de una manera o altra, per la família Bachiller.





Taller del carrer Malats, anys 40s.







Aterrat i construit. La foto dona la mida de lo gran
que era el taller dels Bachiller. 2016.



Antonio Bachiller era un transportista de Guadalajara.
La seva activitat. Transports de resines de pi per tot
Espanya.
A Barcelona tenia un client al barri de Sant Andreu, 
concretament al carrer de Portugal de La Sagrera.

Era una  petita empresa regentada per el Senyor
 Martinez també vingut de castella,on hi feien adhesius.
 Antonio i porta la colofonia, la materia primera per fer
 els adhesius.
Molts viatges varen ser fets de la serranía de Guadalajara
a la petita fabrica del Martínez. Aixo comporta
que en un dels viatges, després d'haver confraternitzat
amb la Familia Martínez, Antonio es cases amb la filla
del. La Inocencia.
Al casarse Antonio, monta pis a Sant Andreu, pro continua
dins el mon del transport. A mes de transportista, als
anys trenta del passat segle, hi havia un mon de negoci
molt interesant en la compra i venda de camións, quasi
tots importats. Venien amb chasis, motor i sense habitacle
 que qualsevol fuster te en feia un.
 Sols calia remacharlo exteriorment amb claus i chapa.
Amb la guerra espanyola s'acaba el transport, pro no el
mon del camió.
 Fou al 1940 que l'Antonio, obre un taller
 al carrer de Malats 22. Front del Ajuntament de Sant
Andreu. En aquest taller es reparaba i fabricaba components
mecanics per camións acabats d'arribar de la guerra,
per lo qual es feien de troços d'uns i d'altres.
Passats els anys, el taller es trasllada al carrer de Cinca,
cent metres mes enlla del primer. El Antonio conta amb
els anys de l'ajuda dels seus tres fills, fins la seva desaparició.
El fills de L'Antonio continuaren amb el negoci fins la 
jubilació del primogenit, amb un acord per plegar tots
tres i tancar el negoci.




Difícil averiguar la marca, lo mes semblant a ell
es la marca italiana SPA, o BERLIET on arribarem varis chasis
a Barcelona. La matricula pintada al radiador.


Bedford angles, carregat de sacs. De patates?


Camio Minerva, modelo R, une de les primere cabines.
La guardia urbana no li importaba, ferse una
fotografia amb el choffers. A la fi es entenien.


Diamond T. Importat dels Estats Units
 Front el Restaurant.BON SOL
 Després de un bon apat a descarrega
els bocois, que per la seva posició,
 debian de ser de salmorra.
Aquest camió equipaba un motor
Hércules de 6 cilindres i podia carregar
de 8 a 10 tones.



CO-6014, camió Dodge Brothers
 també americá, molt usual en els 
anys trenta.



Camió Saurer Suis, aixo ja era una bona maquina.
Amb l'habitatge artesanal, volant a la dreta per poder
circular per Italia i tota la familia Bachiller.


Aquest camió, debía de ser d'algun lote de subhasta,
ja que el 60 de la porta, no sembla posat per un 
propietari que mereixi.


Aquest camió, carregat de gabies de maquinaria
també te tots el números de ser un Diamond T.



Camio marca VULCAN. Aquest camió
angles equipaba un motor perkins.



Camio angles Leyland-Beaver



Impresionant camió White, america. Aquest camió
per circunstancies es va posar a nom de la Seva
dona. La Inocencia Martinez.


Camioneta dins del taller al carrer de Malats
numero, 22. La familia del Antonio, sempre
estaba per fer la gresca."Quan tocabe".


Imatge on es aprecia el taller del carrer de Malats
molt, ample i gran.


El humor dels Bachiller, continua en aquesta 
petita escena del atropellament de un mecanic.



Aquest vehicle el podriem catalogar com
a Chevrolet.



Al any 1937, surt la gama nova de Cevrolet, 
es un vehicle molt comoda i versatil en tots els sentits.
Equipava un motor de betzina de 6 cilindres i 85 cavalls, tot un tro a les carreteres. El vehicle del Peix. La calandra nova amb cromats intercalats coronaba amb les lletres de la marca. Chevrolet. A la foto  la Plaça d'Espanya a 
Barcelona, darrere la Plaça de Toros de Les Arenes.


Marathon?

Ja després de la guerra, els vehicles cambiaban.
com aquest Scania-Vabis L-20. Fabricat a Suecia al 1945.



Tres imatges de un Saurer, mes modern.
 Com el anterior, tambe amb volant a la dreta.
El tema del volant a la dreta, era per en les
zones d'alta muntanya, amb molta corva, el
conductor podia anar vigilant el perfilat desde
la seva banda. També per ser venuts a Italia,
on la legislació, obligaba als camions de
 cert tonnage a portar el volant a la dreta
per que no pugessin adelantar a les carreteres,
a un altre vehicle pesant. No hi havia visibilitat.






 Mercedes- L-1100 de 1935.









Accident del Henschel, baixant el carrer de La Sagrera.
Una errada de frens, pedal abaix i contra la pared
tot un ensurt, sense cap desgracia personal.
Camio de la marca Alemanya Henschel, HS 12HL del any 1945.
El motor amb els dos filtres d'aire sembla retocat.

Als últims, anys els tre germans Ballester,
ja sols es dedicaban als vehicles de turisme.





Agraiment a la Familia Bachiller per facilitarme
 aquestes imatges que formaran part 
de l'historia de la automoció. Gracies.








25 de gen. 2016

QUINTANA Recadera a Torelló.




Anunci del Sr. Amado.



El recader o ordinari, es desplaçaba, en els seus inicis,
 entre les localitats de la línea, a fer,
amb  coche- de- línea   o   tren.

Entre Torelló i Vich, a l'epoca, hi havia una recadera Una recadera per obligació, degut a la mort del seu marit el qual havia iniciat l'empresa. 
El marit, Senyor Amado Quintana.( Meliton). Ella tenia que agafar el relleu per subsistir, cosa que fer  la Maria, acoplan-se a la dura feina ja que el teu cos, era el carro, carretó o camió. Tot ho duie a sobre.
El seu cognom era Rodellas, pro per a tothom era la recadera Quintana. Era una senyora que sempre vestia de fosc, per dol o per la pesada feina que duia a cap.
Un monyo amb agulles coronaba la figura, hi havia malpensats que deien que no era autèntic. Que era un afegit a la persona.
Cada dia a les nou del mati, sortia amb el mocador de farcell, el bolso i una cartera de cuir gruixut, a agafar l´ autobús d'Autos Pous, a la cantonada del carrer de San Antonio  amb 4 de febrero. Amb el mal temps. Cada dia tan si plogues a bots i barrals.Quan així era,  es axuplugaba en un gros paraigües negre, per tapar la parafernalia del bolso, mocador de farcell i la cartera de cuir gruixut. Ho feia tot de memoria, no feia servir cap paper ni llapis el seu cap era com una computadora, no s´ apuntaba res, tampoc fallaba amb el seu sistema,els unics papers de les notes de recollida amb especificacións que se li donaven.
A Torelló la seva parada era el pis on vivía a la plaza del Caudillo, pis que també era perruqueria i sempre hi havia algú, per atendre.  
 Al capvespre, la gent li portava els encarrecs per l'endema ferlos a Vich. Encarrecs per Gestorías, pagar contribucións, demanar hora al metge especialista, notaris, paga tributs, medicaments..... Sempre portan molts dines al damunt, principalment al viatge d'anada.
Arribar a Vich era una carrera contrarrellotge, per despatchos, botigues, administracions ( Per no fer cues sempre i havia una mica de atenció" a cambi d'alguna cosa")
A Vich, la parada era a la administració dels Autos-Pous i també a un bar nomenat Can Fajula, ja que la oficina dels autobusos l´ encarregat hi anave uns minuts abans per vendre els bitllets de cada sortida on li recollien petits paquets i impresos.

Amb el Autobús de la una, tornabe enrere els quince i escas kilometres fins a Torelló, a la parada del carrer de San Antonio. Amb tots els bartuls penjats d'esquena, brazos i mans, pujaba tambalejant per el carrer 4 de febrero, tombant cap a la LLisa, fins la plaza del Caudillo on tenia el pis just al costat del Teatro-Cine Cirvianum. Algunes vegades que anar molt carregada i poca gent al autobús el chofer del Pous, la deixaba al carrer de Sant Miquel front el Poste de Can Vinyeta.  Dinar en una esgarrapada  i amb tots els bartuls penjats ,correr tot el poble, entregant els encarrecs del matí i recollint, els de l'endema.





19 de gen. 2016

AUTOS VERDAGUER.MARCEL SERRA I ROGER.




El Marcel començá molt jove a revolcarse amb la granota
per sota els autobusos de Can LLatzer. Aixi es, com es coneixia 
a La Vall del Ges, als Autos Verdaguer, a Sant Pere de Torelló.

Anabe, de professió com  torner de fuste,
 el ofici amb mes personas a Sant Pere de Torelló. 
A la torneria comença als tretze anys, pro el desti el va portar
 cap a la mecánica i a la de conductor de
autobusus, primer servei regular i despres en servei discrecional.
Els aprenents de mecanic, de les empreses d'autobusos, lo que
solien fer era pasarse el dia, escombran i fregant els vehicles,
després de cada servei. Els serveis eren curts i seguids, solien
ser portar els treballadors de sant Pere a les difents colonies
textils, principalment a els Anglesos, Borgonya, al terme
municipal allunyat de Sant Vicens de Torelló. 
El aprenent adelantat, ja amb una edad de uns 18 anys,
lo que solia fer era agafar el autobus carregar el personal
i anar/recollirlos a les diferents fabriques.
Els dissaptes i diumenges, ja amb els conductors profesionals
els Autos Verdaguer solien fer excursions a Santuaris, aplecs 
de Sardanes, tot viatjes dins les comarques catalanes.

Els dos primers vehices que el jove Marcel,va netejar i conduir
eren un Studebaker i un Dodge, tots dos emsamblats a Espanya
de procedencia norteamericana.

B-45291.  El Studebaker.




El petit Marcel, amb la granota en els durs temps
d'aprenentatge. A la roda dreta el fre de ma.
 Un gros codol tret del riu Ges.




B-50.936 El Dodge Brothers.

Aquí tenim els dos Autobusus del LLatzer, amb
dissabte o Diumenge cap el Aplec de Olot,
 al Santuari de la Salud, a banyarse al Cobert
de Puigcercos, o qualsevol excursió, que en 
aquella epoca, sense vehicles particulars era 
una esperada il-lusiò.


B-54.817.

Mes endavant en un taller mecánic de Vic,
nomenat Can Pou, varen ensamblar sobre
un chasis de Citröen, un motor Perkins un
cambi Ribas i un diferencial Timken. Tot
aixo es va portar a Manresa a casa de un dels
millors Carrosser que hi hagut a Catalunya. 
Carrosserias Obradors. SA. D'aqui va sortir
el nou autobús d'Autos Verdaguer. La
empres ja disposa de un vehicle, adequat per 
fer unes distantcies mes llargues amb un 
mínim de confort que no tenien els seus
antecessors. B-54.817.


Mes endavant, ja entrant de ple dins del mon dels
serveis discrecionals i treballant per les grans
operadores, con Ravigo.    Autos Verdaguer compra
aquest precios, Pegaso fabricat, per Jorsa a Mataro.
Aquest vehicle tenia la particularitat, que en el
eix posterior muntabe roda sencilla. El Marcel
diu que sempre li va anar be, ni may se li va 
culejar. Despotricat per altres conductors.
 Potser es ha de saber conduir. 
Aquest autobús, muntabe
un motor de Pegaso Comet de 125 HP.

B-245.143

Aquest vehicle. Va ser el primer autobús que
va arribar a Beget, Per Rocabruna.


T-1764-B
Del Pegaso passem a la competencia. Un chassis
Barreiros, carrossat a Saragossa, per Vanhool a les
antigues instalación de Nazar, adquirides per
 Barreiros i passades a Central Carrocera.




Ja estem de ple dins els viatges discrecional
al estranjer,a partir d'ara a mes del anual amb
els pelegrins a Lourdes. Visitarem tot Europa.

Aquí sota pintat de granete un flamant ACO també 
carrossat per Vanhool a les instalación de la 
Avenida de Madrid a Saragossa.





Un altre ACLO de Verdaguer, aquest, conduit per
el seu company. Josep Garcia, de la Mambla d'Oris.
A diferent del seu company, aquest era Blanc i blau.



Al 57 anys, despres de una enfermetat provocada
per el estrés, en les grans rutes internacionals. La
gran preocupació del Marcel, per la mercaderia
que transportaba. Persones. El Marcel decidí plegar.






Pegaso 165 Setra-Seida, ultim vehicle 
conduit per Marcel.