RECADER CASAPONSA 1907-2011. 104 ANYS DE RECADERIA.
FOTO DE PORTADA
Desde 1907 Miquel Casaponsa Batlle, baixa a Barcelona amb paquets. El metode de locomocio. El tren.Amb el mocador de fargells, obert al terra del magatzem, de la plaça 27 de maig,8,va colocant curosament la petita mercaderia que els Ripollencs, li han encarregat per portar a barcelona. Un cop ple, li lliga les quatre puntes, carreganselo a la esquena i amb els encarrecs de recollides, dins la butxaca de la americana. Camina direccio a l'estació, travesant el pont sobre el riu Ter, arrivant a la estació. Pujara al tren, direcció Barcelona.
PETIT DESPATX I MAGATZEM.
Ell sera el primer en pujar ja que aquest tren surt de Ripoll, esperara a la proxima estació a tenir companya. San Qirce de Besora o Torello, on se l'i jauntaran recaders com ell, a fer el mateix trajecte. Vic, La Garriga, Granollers, ells sols ompliran quasi un dels tres vagons. Tots amb els modador marron i rayes negres el de flasells. El desti la Estasio del Nord.
Despres d'apoquinar a algun empleat de la companya del ferrocarril, per fer la vista grossa, a la quantitat de mercaderia transportada, pasara el control dels guardies, desplaçansa a la petita porteria de Bou de la Plaça nova, 7, on ell i algun colaborador habitual, es repartiran la mercaderia, tambe les paperetes dels encarrecs, sortint tot plegat a la gran Ciutat.
ESTACIO RIPOLL.
Escrit al diari ALTAVEU en honor al Miquel.
Als anys a Miquel, l'ajuda el seu fill, Josep Casaponsa Sunyol, tenien mes feina i comenzaren a recollir embalums mes grants. Aquestos, no els podien baixar amb el tren i els i baixaba amb el camio de un vei i competencia. El Rapid de Ripoll, fins a la central, al carrer Mendez Nuñez 56 de Barcelona. Despues varen fer un arreglo amb Renfe, degut a la gran quantitat de recaders qui hi havia , que els hi permitia pujar embalums grossos dins el tren, on hi tenien practicament un vago per a ells. De bon mati, el Josep i la Maria,(la seva dona) agafaban un gros carreto de roda alta apropant-se fins l'estació de Ripoll ,tot seguit carregant els paquets al vago, si el Josep anaba tard la Maria tornaba sola amb el carreto a la agencia a la plaça de General Mola, 2. (Cambiat el nom , despres Guerra Civil). Ella, la dona del Josep,
Maria Santanach. Sempre a peu de canyo.
De la estació del Nord a la Avinguda Vilanova repartie la feina amb set camalics que a cambi de un tan per recado feien el repartiment i les recollides. Tots amb el mocador marron a cuadrets, el paquets grans, un dels camalics, ja venia amb un carreto, amb llantes de ferro com els del Born, que espodien llogar per hores i ho portabe directament al destinatari.
ALBARANS ANYS 50s
FULLA DE RUTA, PUJADA DE UN DIA.
(Aqui Ja estaba el Josep integrat a la Coop de Transports i recaders de Barcelona)
Amb la Mercedes blava. El tren ja era un passaat.
Cal aclarar que totes les agencies estaben ubicades en quatre carrers al voltant del mercat del Born, pasanse els paquests uns amb els altres tirant de carreto. Aixi varen trevallar des de 1928 Pare i fill, quant Miquel va faltar, continua el Josep fins 1969. El ultims anys el Josep ja havia compat una furgoneta Mercedes e inclos havia posat un xofer. El xofer va estar 13 anys trevallant per la familia, avans i durant la enfermetat del Josep, fins la fi, on continua un temps sol.
Al Josep Casaponsa i el xofer, el substitui el seu Gendre, Josep LLimos, ja que la filla, la Fina que era Mestre i ben colocada, no podia continuar amb la agencia, encara que administrativament es cuidabe de tot lo que podia. Tot i així dins el petit despatx del baixos i trevalla la Tresa. Ella es la que es cuidaba de fer els albarans, de la fulla de ruta que porta-ve el Josep. Tambe, atenia a la gent que venia a entregar encarrecs i recollir, algun genero. A final de mes era la persona que facturaba a les empreses els serveis prestats de transport.
Va estar amb ells mes de vint anys, sense faltar un dia al trevall. Començava a les tres de la tarda, fins les vuit del vespre, al mateix temps, quan tancaba el comerç.
EL DESPATX DE LA TRESA.
El Josep LLimos, estrena una altre Mercedes D -813, fabricada per Enmassa al barri del bon pastor de Barcelona, dins les instalacions de Elizalde.
Arribat el LLimos a l'empresa, venia del mon de la mecanica industrial, no tenia ni idea de lo que era fer de recader, ni coneixia Barcelona.
La seua dona la Fina, tenia un germa que vivia a Barcelona desde feia anys. El Miquel. Coneixia be la Ciutat i podia ajudar a la empresa de la familia, en aquells moments de canvis. El Miquel vivia a la Travesera de Dalt, lluny de les agenccies pro, durant una temporada, cada mati, a les vuit del mati, baixaba a la Agencia del carrer Almogavars 43, hora que arribaba el Josep des-de Ripoll. Coneixedor com era de la Ciutat, li oganitza la feina, per ell i els set camalics. Cap a les nou del mati, marchaba cap el seu trevall. Un dia rera l'altre fins el moment on ell (Josep LLimos) tot sol, va espavilar.
Lo primer que va fer, eliminar quasi tots els camalics, els temps camviaben i la gent tambe. Al ser un trevall esporadic, començaben els poblemas i es tenia que fer sistemas nous sols es va quedar amb un.
A cambi lloga una furgoneta fixa amb substitució del personal anterior.
Tambe cambia el Furgo Mercedes, per un camió amb caixa
de la mateixa marca de l'estrella.
La titularitsació de la Agencia queda a nom de la filla, Josefina Casaponsa.
Fer de recader, no pots estar malalt, el LLimos fins la jubilació, mai va faltar un dia al trevall. Refredads i malts de cap, no es podien tenir amb aquesta feina. Una feina, que per ensenyar a un substitud es necesita temps i explicacións.
Un dels encarregs, mes seriosos, sense fallos, que feie el recader de Ripoll, eren les carteres (Valijas), de les empresas i Bancs que tenien la fabricació a Ripoll i el despatx a Barcelona.
Cada dia anaben els informes amunt i avall. Si hi havie vaga es tenien que baixar en coche o en tren. No podia fallar.
Una de las carteras que mes viatjaba era la de la fabrica Asland de la Pobla de Lillet. Autocars MIR la baixaba fins al despatx de Casaponsa a Ripoll, on recollia la de pujada fins la Pobla i viceversa. Tambe curiosa, la de La Farga de Bebie, on tenien una petita garita amb porta a peu de carretera. El Josep al passar la recollia i a la tornada la deixaba. La petita garita, una manera de no perdre el temps, buscant per dintre la fabrica a les cinc del mati.
La Mercedes de repartiment a Barcelona. F-1000
Amb el temps, va anar tenir mes feina de clients als que no podia dir que no, si el client creixia tu creixias amb ell. Degut a aixo, a mes de la recaderia va començar a fer feines amb la novetat de la mercaderia paletitzada, lo que va fer que necesites camions mes grans. La recaderia propiament dita, anaba desapareixent degut a que les agencias nacionals, comenzaren a reventar preus i en vegada de entregar al recader, posaven furgonetas per quatre duros a fer les rutes dels recaders. Abans a un poble per la tarda al carrer principal havia un sol camio repartint. Ara quince fen la mateixa feina un darrera el altre anant tots al mateixos puestos. Us desgavell.
Mercedes 814 preparat ja, per mercaderia paletitzada
El ultim camió de Casaponsa. El Scania de Jaume Palma
de Barbera del Valles.
El Josep LLimos a punt puja al camió.
A la jubilació del Josep, es ven la empresa completa, a un altre transportista de Ripoll.
Fotografies cedides per Josep LLimos
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
